Viver 2007

Cap de Campament: Rafa Alcañiz
Cap de Centre: Andres Lapuebla
Consiliari: D. Raül Jimenez

Monitors:

• Xelo Lapuebla   -  Patri Artes - Susana Sanblas
• Andres LLinares - Elies Martinez - Nando Marin
• Milio Roda  - Semi Matoses - Jessica
• Silvia Llorens - Ana Mariner - Ramiro
• Xelo Ribes - Neus Sanchez - Ernesto Lavernia

Visites:

• Andres Lapuebla
• Susana Meseguer
• Samuel Grau
• Maria Campos

Durant quatre dies, els xiquets i joves de Sant Pere popguerem disfrutar d'una acampada al més pur estil Hollywood, però en versió valenciana. Encapçalat per un prestigiós cineasta un poc peculiar anomenat Pietro, ens va dirigir durant quatre dies per dirigir i promocionar la seua gran obra mestra del cinema, una película basada sobre les estreles del cinema. Fins açí tot normal fins que a escena apareixen els protagonistes de la pelicula que començen una baralla interna per fer-se el control i protagonisme. Pietro, junt al seu equip de producció, cameres, maquilladores, etc intentarà posar pau entre les diferents rivalitats, donant al fí els papers protagonistes als xiquets que decidiran el fil conductor de la peli. Amb grans activitas relacionades amb el cine, junt amb grans escenes incluint balls originals, van fer que aquesta superproducció guanyara un oscar pel seu guió original.

La vila de Viver està localitzada al nord-oest de la comarca de l'Alt Palancia, a 561 msnm i dins de la província de Castelló, a 70 km de Castelló de la Plana, València i Terol. Pertany al partit judicial de Segorbe.

El municipi de Viver se situa en la zona intermèdia que passa del benigne clima mediterrani al més rigorós de l'interior turolense. Per això compta amb una gran varietat paisatgística, des del bosc mediterrani fins als camps de blat de l'altiplà, passant per la muntanya davall d'argilagues o cecidis i les zones fèrtils regades amb les aigües dels seus cabalosos brolladors.

Un poc d'història

La primera dada històrica documentada que tenim de Viver és que Marco Ponç Cató va fundar esta localitat amb el nom de Belsino, en el 193 a. C. Posteriorment, els mateixos romans li van canviar el nom per Vivarium, del que deriva l'actual, arribant a ser una de les més populars ciutats de la Celtibèria per haver-se convertit en un amé lloc de plaer i recreació.

Entorn de 1237-1239 va ser conquistada als àrabs pel rei Jaume I d'Aragó qui, el 24 d'abril de 1244, va concedir a la població el títol de Real Vila. Més d'un segle després, el 12 d'abril de 1367, li és atorgada la Carta de Poblament per Juan Alonso, senyor de Jérica, on se la declara població independent.

Posteriorment, esta vila és heretada, tornada al Rei i finalment venuda a Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria, virrei de València i tercer marit de Germànica de Foix, en 1537. El 26 d'octubre de 1550 mor el Duc, qui hi havia llegat els seus béns al monestir de Sant Miquel dels Reis a València, fundat per ell, per la qual cosa els religiosos d'este monestir van prendre possessió de Viver fins a la desamortització de principis del segle XIX.

Durant la guerra civil espanyola va formar part en 1938 de la Línia XYZ que va defendre i va detindre l'avanç des de Terol de les tropes nacionals sobre València, i va patir greus deterioraments en el seu patrimoni. En 1945 s'inaugura la restaurada Església Parroquial i les vivendes reconstruïdes per regions Devastades.

Monuments religiosos

• Torre campanar. Es va construir seguint l'estil barroc en 1608. Mesura 25 m d'altura i la seua planta és quadrada amb arestes de carreu. En la seua part superior se situa un templet octogonal que ha sigut restaurat recentment. Les seues parets s'hagen decorades amb diverses làpides romanes trobades en el terme municipal i una escrita en 1608 per Francisco Diago en la que es donen detalls sobre la seua construcció.

• Església parroquial de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Miquel Arcàngel. Adossada a la torre-campanar, està dedicada als patrons de la vila. Compta amb una nau central amb creuer i contraforts. L'interior és d'estil renaixentista corinti, i compta amb diversos frescos del pintor local Rafael Postadius. Ha patit diverses reformes, l'última d'elles en 1946, per a pal·liar els danys efectuats durant la guerra civil espanyola
• Església parroquial de San Francisco de Paula.
• Ermita de Sant Roc. Es troba en la cima de la muntanya del mateix nom i des d'ella s'albira la població.

 Monuments civils

• Torre de Viver. D'origen àrab, situada en la partida de la Torre. És una torre de maçoneria amb cos cilíndric que formava part del sistema defensiu del castell de Jérica. Es troba en estat de ruïna.
• Torre Ragudo. D'origen romà, es troba en les costes del Ragudo, en la transició entre la vall del riu i l'altiplà de Barraques.
• Torre ibera. Situada també en les costes del Ragudo, posseïx basaments ibers encara que la seua construcció presenta elements musulmans. És de planta rectangular i es conserva fins una altura d'uns 3 metres.

Llocs d'interés

• Bosc de Monleón. Per ell discorre la senda de gran recorregut GR7 que creua la Península dónes d'Andorra fins a Andalusia i passa per la pedania viverense de Ragudo. És el típic bosc de pi mediterrani.
• Penyes Rosses. El paratge alberga el càmping municipal. A mes és pot contemplar una xicoteta cascada en el riu. En la part alta compta amb un circuit de moto-cross, un camp de tir i està projectada la construcció d'un aeròdrom comarcal.
• Font de Sant Miquel. És el brollador mes important de tot el terme municipal, amb un com cal de 200 L/s
• Font de Ragudo. Situada en la pedania de Ragudo és, de tot el terme, el brollador que naix a major cota.
• Parc de la Foresta. Parc natural de 4 ha d'extensió, se situa en el llit del barranc Furó, que travessa la població. Els parets del barranc, cobertes de falagueres i estalactites, els cases penjolls, construïdes sobre elles, la variada i frondosa vegetació i els seues cascades i salts d'aigua, fan d'este lloc un insòlit, esglaiador i bellíssim paratge.
• Paratge del Sargal. Situat en el marge esquerre del riu Palancia i incrustat en el seu vall, és troba este magnífic paratge, rodejat de muntanyes.